Comparació de materials compostos SMC i materials metàl·lics:
1) conductivitat
Els metalls són conductors i l'estructura interior de la caixa feta de metall ha d'estar aïllada i s'ha de deixar una certa distància com a cinturó d'aïllament a la instal·lació de la caixa. Hi ha una certa fuita amagada i un malbaratament d'espai.
El SMC és un plàstic termoseting amb una resistència superficial superior a 1012Ω. És un material aïllant. Té una tensió de resistència i desglossament d’aïllament d’alt rendiment, que pot evitar accidents de fuita, mantenir bones propietats dielèctriques a freqüències altes i no reflecteix ni bloqueja. La propagació dels microones pot evitar el xoc elèctric de la caixa i la seguretat és més alta.
2) Aparença
A causa del processament relativament complex del metall, la superfície d'aspecte és relativament senzilla. Si voleu fer algunes formes boniques, el cost augmentarà molt.
SMC és senzill de formar. Està format per un motlle metàl·lic a alta temperatura i alta pressió, de manera que la forma pot ser única. La superfície de la caixa està dissenyada amb protuberàncies en forma de diamant i el SMC es pot acolorir arbitràriament. Es poden personalitzar diversos colors segons les necessitats del client.
3) Pes
La gravetat específica del metall és generalment de 6-8g/cm3 i la gravetat específica del material SMC generalment no és superior a 2 g/cm3. El pes inferior és més propici per al transport, facilitant la instal·lació més senzilla i convenient i estalvia molt els costos de transport i instal·lació.
4) Resistència a la corrosió
La caixa metàl·lica no és resistent a la corrosió àcida i alcalí, i és fàcil d’oxidar-se i danyar: si es tracta amb pintura anti-rust, en primer lloc, tindrà un cert impacte en el medi ambient durant el procés de pintura i s’ha de prendre una nova pintura anti-rust cada 2 anys. L’efecte a prova d’oxidació només es pot aconseguir mitjançant tractament, cosa que augmenta considerablement el cost del post-manteniment, i també és difícil d’operar.
Els productes SMC tenen una bona resistència a la corrosió i poden resistir eficaçment la corrosió de l’aigua, la gasolina, l’alcohol, la sal electrolítica, l’àcid acètic, l’àcid clorhídric, els compostos de potassi de sodi, l’orina, l’asfalt, diversos àcids i el sòl i la pluja àcida. El producte en si no té un bon rendiment anti-envelliment. La superfície del producte té una capa protectora amb una forta resistència a la UV. La doble protecció fa que el producte tingui un rendiment anti -envelliment més elevat: adequat per a tot tipus de mal temps, a l’entorn de -50C—+150 graus centígrads, encara pot mantenir bones propietats físiques i mecàniques i el nivell de protecció és IP54. El producte té una llarga vida útil i no té manteniment.
SMC en comparació amb altres termoplàstics:
1) Resistència a l’envelliment
Els termoplàstics tenen una baixa resistència envellida. Quan s’utilitzi a l’aire lliure durant molt de temps, la tovallola s’exposarà a la llum i la pluja, i la superfície canviarà fàcilment el color i es tornarà de color negre, s’esquerda i es trenca, afectant així la força i l’aspecte del producte.
El SMC és un plàstic termoseting, insoluble i insoluble després de curar -se i té una bona resistència a la corrosió. Pot mantenir una gran resistència i un bon aspecte després de l’ús exterior a llarg termini.
2) Creep
Tots els termoplàstics tenen propietats fluixes. Sota l’acció de la força externa a llarg termini o la força d’autoexamen, es produirà una certa deformació i el producte acabat no es pot utilitzar durant molt de temps. Després de 3-5 anys, s’ha de substituir en conjunt, donant lloc a molts residus.
El SMC és un material termoset, que no té cap tipus de fluïdesa i pot mantenir el seu estat original sense deformació després de l’ús a llarg termini. Els productes generals SMC es poden utilitzar durant almenys deu anys.
3) Rigidesa
Els materials termoplàstics tenen una gran duresa, però insuficient, i només són adequats per a productes petits i no carregadors, no per a productes més alts, més grans i més amplis.
Hora de publicació: 22 d'octubre de 2012
